Com a llegendes clàssiques a Llegendàrium entenem les que formen part del patrimoni col·lectiu d’una comunitat concreta, lligades a una tradició cultural i lingüística que va més enllà de l’àmbit local immediat. La llegenda de Sant Jordi, la de la Mare de Déu de Montserrat o la de les Quatre barres de sang en són bons exemples a Catalunya, però cada regió i país del món en tenen les seves, com ara la llegenda dels Fills de la Lluna dels Yanomami amazònics, que ens explica els seus orígens com a poble; les llegendes del kensei Tsukahara Bokuden, que expressen el concepte japonès del bushi; o l’èpica llegenda de l’heroi Chi Wara, que ensenyà l’agricultura a la comunitat Bambara, a Mali.

Es tracta de narracions que el poble ha emprat per identificar-se amb uns determinats valors o idees que considerava propis, trobant amb elles el seu punt en el món —«som això, som aquí»— i definint les relacions que estableixen amb altra gent forastera. Articulant la identitat d’una comunitat —i, per aquest motiu, a vegades s’han instrumentalitzat com a propaganda política—, a elles hi han tornat com a brúixola generació rere generació.