El temps és un aspecte del folklore molt desvinculat de l’actual vida moderna, que pot modificar-lo en el microcosmos de la casa tecnològica a cop de calefacció, de llum i aire condicionat. Però el temps, antigament, era determinant per a la supervivència de la comunitat i avui, excepte en moments molt concrets on es revela amb moltíssima força la seva presència, com grans sequeres o inundacions, ha esdevingut una curiositat que afecta el turisme i que només importa a la gent que encara viu de la terra, com pastors i pagesos.

Tanmateix, els fenòmens meteorològics com la pluja, les tempestes, boires, pedregades o sequeres, no només formen part de la imaginació popular en contes, dites i tradicions, també s’han personalitzat amb noms i caràcters propis o se’ls ha associat a altres personatges com bruixes, genis de l’aire o dimonis. Poques coses eren tan cabdals, per aquelles societats agràries i tradicionals, arrelades a uns espais molt localitzats d’una regió, com el temps. I això, per descomptat, es reflecteix en el folklore, els costums i les cançons de transmissió oral.