Els contes de por constitueixen un gènere en ell mateix, com fills sense nom d’aquella «Por» personalitzada, així anomenada popularment a Catalunya abans de la Guerra Civil. Monstres de la imaginació i criminals ben reals es donen la mà en aquesta categoria, fets i éssers del passat remot però també del present, amb contes contemporanis que expressen els temors del nostre temps de la mateixa manera que els del passat ho feien amb les pors de qui ens precedí.

Filla bastarda i rebutjada de la tragèdia, la por no se circumscriu a un sol gènere narratiu o a un estil concret, emergint allà on s’exerceix una violència nihilista que resulta incomprensible per al protagonista, sigui per atzar, interessos o hedonisme, forçant els límits d’allò que creiem quotidià, segur i sense perills. En les llegendes antigues la Por es vestia amb una mortalla blanca, avui amb la mà suposadament amistosa d’algú que porta una màscara buida que mai arribaràs a desxifrar i que només vol devorar-te per dins.