La masia és el cor del camp català, amb velles cases pairals com castells habitats per caps de família que són autèntics senyors del seu món. Seu de nissagues que es remunten segles enllà, entorn de les quals s’organitza un col·lectiu més extens que és dominat amb mà ferma per amos i mestresses. També hi trobem masoveries, on famílies més humils lleguen les seves vivències al patrimoni de la tradició oral. I cases de pagès pobres, que sovint són objecte de cançons i contes, d’anècdotes reals que són convertides en llegenda pel boca-orella.

Indrets d’organització i divisió en propietat patrimonial del territori, no es pot entendre el món rural català i tot el seu folklore sense les masies i els esperits domèstics que les animen, d’entre els quals destaca un personatge cabdal de les creences populars europees: el follet. Cadascuna de les peces d’aquest microcosmos quasi feudal conté històries i secrets, com els seus personatges arquetípics, les seves formes de construcció llegades generació rere generació o els objectes i espais que el conformen. Per a la deshumanitzada societat urbana i hipertecnològica d’avui tots ells són força desconeguts, gairebé mitològics, com l’era, la llar de foc, el paller o el morter on rentar la roba amb cendres.