Ciutats
La ciutat és espai de privilegi de les llegendes, sigui per les profunditats de les seves clavegueres o pel que s’amaga al darrere de milers de portes. Laberint de secrets, de comèdies i tragèdies, capa rere capa, d’ençà de fa segles fins a l’actualitat, les històries s’acumulen entre els edificis que cauen i es reconstrueixen, maldant per ser recordades entre tanta fugacitat de cables i plàstic, indolència apàtica i mentides.
Val a dir que amb la ciutat s’esdevé un efecte mirall del poble. L’urbanita idealitza el folklore rural, però el folklore rural entra a les ciutats amb aquells que migren del camp, prenent nous vestuaris i formes que, lluny de morir, es renoven. Si una cosa caracteritza les llegendes de les ciutats és el fet de ser contes vius, fugaços i desafiants, de fum, reflexos i il·lusionisme, sense la suposada amabilitat que l’urbanita voldria atribuir a les llegendes rurals, sigui aquesta real o un truc de màrqueting més, dissenyat en una oficina urbana.