Encarnant la força de la vida sense control, els guardians de la terra, els avatars de la muntanya, els protectors —o destructors— dels pobles, el folklore de gegants, ogres, forçuts i monstres antropòfags de mida descomunal és un dels motius més rics del patrimoni popular català i europeu. A vegades són metàfores d’una muntanya, de la natura o d’un llinatge, com el Farell, altres de la fam més fosca de les persones. A Catalunya i altres indrets d’Europa, el gegant ha esdevingut una peça central del seu folklore i tradicions populars locals.

Hi ha gegants bondadosos, homenots d’una gran potència física que expressen valors vinculats al sol o al ferro, herois culturals i fundadors que inicien una nissaga amb el seu impuls irresistible de foc. Però també hi ha la seva contrapart retorçada, el monstre que viu a la caverna amb un sol ull que observa sense pietat a la seva víctima, l’ogressa que enganya als nens amb dolços per després devorar-los, l’assassí que només pot ser vençut amb astúcia, com els monstres de malson que habiten rondalles com la de Polzet, en Pere Xic o Jack i la mongetera màgica.