Els encantats són, sense entrar en detalls, l’equivalent aproximat en llengua catalana d’allò que en anglès es coneix com a fairy —fada—, nom que ha esdevingut un terme comú per fer referència a tota la resta de personatges més o menys equiparables del folklore europeu, malgrat les àmplies diferències i els rics matisos de cadascun. A Catalunya, l’apel·latiu fada es va començar a emprar principalment durant el segle XIX, primer en àmbits només literaris, però per causa del cinema i la cultura de masses ha penetrat en l’àmbit popular.

Personatges enigmàtics, personificació del misteri, interpretats a vegades com a relatius al món dels difunts, del destí i els ancestres per antropòlegs com l’hongaresa Eva Pócs, dels encantats n’ha sorgit un ampli assortiment de personatges de caràcter variable o ambivalent, des de les dones d’aigua o la donzella de la pinta d’or, als nens dimoni —els changelings—, els encantats que demanen ajuda a una partera o aquells altres que segresten a un noi a canvi de l’or enganyós que es tornarà segó a l’alba. En aquesta categoria hi trobareu llegendes d’encantats —o fades— de Catalunya i d’arreu de l’àmbit cultural indoeuropeu, on són preeminents.