L’equinocci de primavera s’esdevé entre el 19 i el 21 de març, depenent de l’any. A l’hemisferi nord marca el final dels rigors de l’hivern i el joiós inici de la llum solar que torna gloriosa, ressuscitada, fent renéixer les llavors. Les celebracions de Setmana Santa i  la Pasqua ens recorden aquest trànsit de la mort a una vida nova. En algunes regions del món, com el sud d’Europa en gran part de la seva història antiga, era l’inici d’un nou cicle agrari de possibilitats renovades, deixant enrere la terra esgotada. En aquest context trobem tradicions com la crema del Rei Carnestoltes o la Vella Quaresma, esteses per tot el Mediterrani, de Grècia a Catalunya, o el despertar del ferotge ós i la seva conversió a home domesticat en els balls pirinencs.

En l’àmbit de les creences religioses i, per tant, en la seva expressió en la narrativa oral i les tradicions populars, això ho trobem en una infinitud de variacions que es remunten, com a mínim, a l’inici de les civilitzacions agràries. Per exemple, amb el chaoskampf de la mort de la gran serp Tiamat a mans del déu Marduk, amb el retorn de la primavera. En un àmbit més proper en el temps i la geografia gaudim de desenes de contes populars, llegendes i rondalles, que ens parlen d’un sol que ja no és l’infant feble que neix pel solstici d’hivern. Vençuts el Rei Foll i la Vella terrible, expulsades les bèsties i retornats els morts furiosos a les tombes, el Rei Jove gaudeix de força per regnar amb sang ardent, casant-se amb la Reina de Maig a sota de l’arbre de mil colors. Que ballin els joves, que xalin de banquets, vins, roses i alegria, comença la part lluminosa de l’any. Què poc imaginen ara el que esdevindran quan torni a girar la roda!